JENÉ
Calm down_blau – Susanne Burchia
L proiet nuef de Susanne Burchia che ie da udëi tla sala mostres dl Circolo ie ntitulà Calm Down_Blau. Chësc proiet se basa sun la tematica dla giustizia soziela y globela, cunzec coche solidarità y coche n se cumporta te na crisa. A na maniera particulera, Burchia fej referimënt a si esperienza persunela cun l sindrom de fadia cronica, na malatia che po’ unì gaujeda da nfezions vireles defrëntes y ie cunscidreda nce na cunseguënza dl Long Covid. Te chësc cuntest, l’artista esplurea l paradox dla ijulazion y dla vijibltà.
Al mumënt ti va l’artista do te si lëures ala dumanda de coche n possa arjonjer n publich stlut ora, sibe da si perspetiva persunela che tl cuntest majer dla marginalisazion soziela de persones y cumuniteies.
L titul „Calm down_blau“ ie ispirà al liam persunel dl’artista cun l culëur brum te mumënc nia saurii. Bel mé l pensier a chësc culëur fej na fazion de calma dal’artista.
FAURÉ
Tonkita – Arnold Mario Dall'O
Die Vitrine / la vetrina / la vedrina dl Circolo
Le opere con i soldatini che formano il ciclo delle sculture hellcome§welcome sono identici a quelli che persone adulte nel tempo libero usano per costruire scenari di guerra, le corna di cervo sono corna di cervo; il mondo esiste già, non serve inventarlo, eppure si possono reinventarne i rapporti di forza, i piani visivi. Io mi muovo in cerchio, spostando l’attenzione, mischiando le carte, e in un certo modo attuo una cencellazione; cancello, nascondo, copro, e ricostruisco.
MERZ
Culёures viandanc – Mili Schmalzl
Piё via per abiné la lidёza. Se muever demez da si ncёsa per mparé a cunёscer d’autra pertes de sé nstёsc. Cie fossa pa l’ert sce l ne fossa nia n mudamёnt costant? L viac ie n simbul de svilup per ne resté mei fёrmesc. Chёsta descrizion pudёssa vester na carateristica per l’ativitá artistica de Mili Schmalzl. Ёila à te si ngurm de stii for desmustrà de vester davierta a prué ora tecniches nueves, zёnza tёma de pierder ciche la à mparà y zёnza ulёi tenì na forma coche assoluta. Si ert ie n svilup costant; danter schizes, lёures finei y lёures povester mo nia finei liejun ora na man fina che ie tacheda al esperimёnt de culёures y formes che se muev. N à l mpresscion che l cheder jisse mo inant, che l ispira l cё a pensé plu inora de la curnisc chedra. La plata ie massa pitla per chisc culёures viandanc che perchёl tol ite la lerch te nosc cёves. Nce danter i culёures nstёsc iel muvimёnt. I se sfrea un cun l’auter, se mescёida sun la spersa o cuer ciche ie dessot.
AURIL C'è carta bianca – L cunsёi dla Lia Mostra d’Ert - Circolo
Ve nvion a fé pea da chësta mostra, na lerch davierta a dutes y duc! Pion via da n mur curì de papier blanch, che coche n liber zënza pustomes reprejenta l uet y la monotonia, ma nce la puscibltà per se trasfurmé te n’opra d’ert. I mures sarà la lerch per vosta esprescion creativa y sarà a despusizion per duta la dureda dla mostra. I pensieres, la storia persunela y l carater de uni partezipant:a nfluenzea l resultat finel, trasfurman la mostra te na performance. Uniun:a ie liedia de crì ora si maniera de esprescion.
MEI
Black Box: Ie son n auter – Alessio Vasarin, Fabian Feichter und Maxi Wagner, Giulia Palaia, Stefanie Van Leur, Sylvie Riant, Shari Ehlers und Thomas Guggenberger, Lisa Studener und Pat Göckert, Christoph Waldboth, Miruna Gavaz, Egon Rusina
Te na forma de Blackbox vëniel prejentà videos artistiches dal Circolo. Per trëi enes, chësta Blackbox mostra na selezion de video y films curc sun la tematica "Ie son n auter". Ispirei dala frasa cunesciuda de Arthur Rimbaud, i video y films curc mustrei ti va do ala urità fundamentela che nëus ne son nia da sëui. Nëus capion nëus nstësc y nosc ntëurvia tres nosta relazions cun i autri, tres l’oposizion dl Auter, tres l dialogh y l barat.
I video y i films curc tla Blackbox mostra la diversità dla relazions danter la persones. Da na ancunteda intima ala dinamiches de na grupa – n vëija mumënc defrënc, interazions y emozions dla persones. Uni opra conta na storia che pea ite la cumplessità y la belëza dla relazions. Ma la relazions ne nasc nia mé danter persones. La mostra nvieia nce a espluré i liams danter sozietà, cultures y natura.
JUNI
Äres – mostra coletiva cun artistes dla Lia EPL – Ert por i Ladins. Mariana Acuña Jimenez, Silvia Baccanti, Giulia Bortolini, Irma Irsara, Youlee Ku, Gaia Lionello, Anna Maria Mayr, Maria Margareth Pedevilla, Maria Pezzedi, Cristinarosa Pizzinini, Elisa Rungger, Irina Tavella, Ursula Tavella, Brigitte Trieb, Jutta Valentini
Le titul stlüj ite le significat de döes parores tan co omografes: Ëres y Ares. TI simbol dles ares y dla liberté presentëia 15 artistes dla Val Badia sües operes y sü laurs te na mostra dedicada ala consonanza de chëstes döes espresciuns. L'individualism devënta protagonist, zënza gní influenzé da temesc o confins scric dant. La liberté tl'ert y tl intelet dess insciö ester na costanta che nes acompagnëia nia ma fora por chësc percurs mo ince tla vita da vigni de. Ara dess ester la fondamënta de vigni conzet artistich, da odëi fora tres formes, tecniches y materiai desvalis. Le lian sterch y la sinergia dles porsones che á lauré deboriada por chësta mostra é gnü renforzé dal'orenté y dala colauraziun. Al devënta plü strënt tres les forzes tl'emanzipaziun y rapresentëia na manira por ti rete le post y l'importanza dl laur, che les ëres n'á por tan de agn nia ciafé o ne ciafa ciamó nia te nosta sozieté.
LUGIO
Banda – Michele Bernardi
"Banda" à doi senificac: per talian fej la parola referimënt a na grupa de persones o cosses, y tl ladin iel la banda, "lamiera". La mostra tol ite de plu tematiches, coche l cosmos, bele esplurà tla mostra Locus Rei (Galleria Doris Ghetta 2017), l raport danter l raziunel y l irraziunel, l spazium y l’ana. Da chësta mostra uel M. Bernardi se lascé nmaruië da si lëures y giaurì dialoghes y cumbinazions nueves danter si opres.
AGOST
Corps che vën adum – Tamy Plank, Sophie Lazari, Noa Pane, Simon Comploi
A cura de Valeria Stuflesser
Co possa pa corps rué adum te na lerch? La lege de Newton tla fisica dij che doi masses se tira adum una cun l’autra. Ma co vёn pa spartì su la spersa ntёurvia te na tel situazion sce l se trata de na lerch limiteda? Y co se muev pa i corps n relazion a deplù corps che se muev? Rué adum ie ёnghe l scumenciamёnt de na sozietà. Per fé che dut resta adum, vàl debujёnn dl respet danter uniun. Nia for ie la lerch partida su valiva: suvёnz vёniela adateda aldò di bujёnns y dla cumplessità dla formes de cumparida. La masses muessa dut adum vester a balanz. La cumposizion devёnta plu ria da ntёnder man man che jon plu tl sot y ti cialon ai pitli details. Datrai ie i corps cuncei via un sёura l’auter nsci che l’esperienzes vёn metudes nsёuralauter. Na tel’ situazion possa purté a n se tuché un cun l’auter. Tla pert positiva possa chёsc vester n sté daujin dejidrà, tl negatif possl purté al stritoz. Datrai vёniel fat aposta de jì sёura la sёida ora per rumpì na strutura nia uluda. Can iel pa de vantaje resté tl cheder y ulà onsa crià na fantajia de na zità utopica?
SETËMBER
Simposium d’ert: Sëra – Céline Silbernagl, Damian Piazza, Larysa Kozhokar, Joséphine Jobard
Son cuntënc de pudëi mëter a jì l Simposium d’ert cun la tematica da chëst’ann „Sëra“. Chësta edizion speziela dl simposium vën a se l dé de gra ala cunlaurazion cun la Lia EPL - Ert por i Ladins cun sënta a San Martin de Tor tla Val Badia. L se trata de n lëuratuere de na ena tl self dla sënta dla lia cunlauradëura.
Cun l titul “Sëra” devënta mpurtanta la tematica dla sëira. La sëira, l mumënt dl di, te chël che l surëdl va bel plan do ju y ti dà nsci al mond na lum nteressanta, che desmostra na magia particulera. L ie n mumënt de calma, de reflescion y criatività. Cun l fenomen dla “Enrosadira” nes pieta la sëira nce n liam ala Dolomites y al mond dla lijëndes. Na lum ciauda, i culëures defrënc, l simbol dla fin y dla transizion y la usanzes cultureles ntëur ala sëira, chësc ti pieta a chi che fej ert na gran ispirazion per l’esprescion de emozions, tematiches y ideies te si opres.
Tla fotografia vëijun l’artista Céline Silbernagl ntan la performance l di dla giaurida.
UTOBER
Sëra – Arnold Holzknecht, Céline Silbernagl, Damian Piazza, Diana Zinth, Joséphine Jobard, Larysa Kozhokar, Leonora Prugger, Medea Moroder, Martin Kargruber, Sarah Solderer, Sara Welponer, Veronica Moroder
Proiet de mostra dl Circolo – Lia Mostra d’Ert n cunlaurazion cun la lia EPL – Ert por i Ladins tla sënta dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor
Cun l titul “Sëra” devënta mpurtanta la tematica dla sëira. La sëira, l mumënt dl di, te chël che l surëdl va bel plan do ju y ti dà nsci al mond na lum nteressanta, che desmostra na magia particulera. L ie n mumënt de calma, de reflescion y criatività. Cun l fenomen dla “Enrosadira” nes pieta la sëira nce n liam ala Dolomites y al mond dla lijëndes. Na lum ciauda, i culëures defrënc, l simbol dla fin y dla transizion y la usanzes cultureles ntëur ala sëira, chësc ti pieta a chi che fej ert na gran ispirazion per l’esprescion de emozions, tematiches y ideies te si opres.
NUVËMBER
Garden of Eden – Maylis Paris y Lauréane Guerin
Maylis Paris y Lauréane Guerin, doi artistes visives y bele giut cumpanies, ti va deberieda permez ala tematica emblematica dl Verzon de Eden.
Tramedoves à studià l corp dla persona te si stude y si pruspetives estetiches ie deventedes plu riches tres si amor per l culëur y per materiai. Deberieda fejeles udëi si vijion y vocazion. Scebën che si rujenedes ie defrëntes, nasc si pascion dala medema sostanza. Chësta mostra, Garden of Eden, ie n svilup dla tematica dl'età dl or, canche, aldò de truepa tradizions antiches, ëi y ëiles vivova te n bel verzon n armunia cun la natura. La scena de chësta belëza de urigin divina merita de unì glorificheda. L nasc na crissa for nueva de belëza y armunia y te nosc dedite sentions mo giut si eco. Doi artistes cun la pascion de ti cialé ala belëza dla natura nes porta te n mond de balanz y pesc.
DEZËMBER
Zone d‘ombra – Johanna Fink y Michele Azzalini
„Zone d'ombra“ ie na reflescion sun la perzezion, doi nrescides defrëntes per mustré n imaginer ascundù. La mostra esplurea n microcosm, n sofonz che ie mé da udëi sce n ti va permez, sce n ti va daujin al’opra, metan a fuech cie che ne ie suvënz nia saurì da sentì, cie che ti mucia ala ududa. I doi artisć prejënta lëures che refletea si nteres de viers de chësc mond ascundù tres la criazion de na cuntreda che semea fërma tl tëmp. Chësta maniera de ti jì permez se damanda na fruizion esplurativa da pert de chi che cëla, acioche duc i elemënc che fej ora l’opres posse unì sentii.
Comentários